La Pera

El topònim (que prové del llatí petra, pedra, derivat en la forma de català arcaic pera) designa el puig on descansa la part alta del terme, amb unes formacions rocoses força peculiars, perfectament visibles des de la seva falda. En documents medievals posteriors (a partir del segle XIII) se’n dugué a terme una traducció errònia, ja que, creient que feia referència a la fruita homònima, el municipi passà a denominar-se Pirus. L’any 982 s’esmenta la vila quan un precepte del rei franc Lotari l’adscriu el terme, conjuntament amb l’església de Sant Isidor, a la jurisdicció del monestir de Ripoll.

El poble de la Pera (435 habitants) és situat a la part més baixa i al centre de la vall, enlairat en un pujol de forma arrodonida, a 89 m d’altitud. El conjunt de la població, amb cases esglaonades als vessants del turó i la silueta del campanar gòtic dominant la part superior, conserva el traçat urbà d’origen medieval, amb carrerons estrets i costeruts, alguns dels quals estan coberts amb volta. Les cases, de dues i tres plantes, conserven sovint ràfecs de teulada decorats i altres elements antics (segles XV-XIX).

L’església parroquial de Sant Isidor de la Pera és al punt més alt del poble, al mig del nucli. S'hi veneren també els màrtirs Germà, Just, Paulí i Sisi, que segons una arrelada tradició eren fills del poble i foren martiritzats a Girona. L’edifici actual no conserva cap vestigi de la construcció primitiva, citada el 982. Iniciat a la fi del segle XVI, fou bastit al llarg del XVII en estil goticorenaixentista, que encara perdurava. La façana és, però, resultat de les reformes posteriors a la guerra civil, moment en què es reduí a una paret llisa. L’absis és de planta hemidecagonal, i l’interior, d’estructura gòtica: la nau té arcs torals apuntats que la divideixen en tres crugies cobertes amb volta de creueria, i l’arc triomfal també és d’aresta. A banda i banda de la nau hi ha dues capelles laterals. El cor, d’arc rebaixat, és sostingut per una volta gòtica de creueria i té unes pintures barroques molt malmeses. L’escultura és molt popular i amb trets caricaturescs. Al nord del temple hi ha el campanar de torre, obra de mestres occitans del segle XVII. És de planta quadrada sobre la qual s’aixeca una construcció octagonal amb arcades amb una complicada decoració calada, gòtica, i una colla de gàrgoles esculpides. La barana de la terrassa superior té petits pinacles gòtics.

A pocs metres de l’absis, sobre un basament de roca, hi ha vestigis de la força de la Pera, documentada el 1273; resta un gran fragment de muralla, feta amb grans pedres sense escairar, amb cantonades de carreus. El carrer Major conflueix al carrer del Pedró; a la unió hi ha una cu rio sa testa esculpida, d’estil barroc, que segons tradició popular representa el bandoler Joan Serra. De l’antic pedró a l’entrada del poble, resta només el basament; la creu goticorenaixentista, destruïda el 1936, ha estat substituïda per una de moderna. La Pera celebra la festa major el diumenge més proper a la Santíssima Trinitat.

La Pera