Riuràs

El veïnat de Riuràs, a 1 km a poneent de la Pera, té prop d'una vintena d'habitants i està format per una desena de cases: cinc masies típicament catalanes i uns habitatges. Ubicat en un replà dels vessants de les Gavarres, voltat de boscos de pins i alzines, els masos formen un conjunt força compacte i són comunicats per estrets camins empedrats.

La masia més gran, al centre, del segle XVII, té un llarg passadís sobre el camí amb arcades i coberta de punt rodó, i el de l’extrem de llevant té una notable decoració floral incisa a la façana. A la banda SW del barri hi ha Can Negre, del segle XVIII, també amb decoració floral inscrita en triangles a les llindes de les obertures. Segons una butlla de Benet VIII del 1017 aleshores el monestir de Ba nyo les ja tenia possessions a Riurano. Un primer esment escrit Riurano data de l'any 1017 en una butlla del papa Benet VIII sobre el monestir de Banyoles. Destaca l'empedrat molt antic dels seus carrerons i les voltes que travessen una de les masies, que daten del segle XVII.

El Mas Savalls és a mig quilòmetre del poble, al camí de Riuràs. Casa pairal del general carlí Francesc Savalls (els propietaris en són descendents directes), és una masia dels segles XVII-XVIII, amb la façana orientada a llevant, amb arcades i voltes de mig punt que sostenen una terrassa; en una petita masoveria, a migdia, hi ha llindes del 1723 i el 1784 amb el nom de Josep Savalls.El Mas Graciós és situat a l’extrem oriental del terme, en un camí vell que porta a Foixà; és un casal del segle XVII. A ponent hi ha l’ermita de Sant Rafael, petita capella del segle XVII, sense culte des de la postguerra, on s’havia venerat també la Mare de Déu dels Àngels. Als voltants de la Pera, uns 300 m al N, hi ha un jaciment arqueològic iberoromà.

Riuràs