El municipi

El terme municipal de la Pera, d’11,51 km2, al sector NW de la comarca del Baix Empordà, comprèn, a més del poble de la Pera, cap de municipi, els pobles de Púbol i Pedrinyà i el veïnat de Riuràs. La Pera limita amb Foixà (N), Rupià (E), Corçà (SE), Madremanya, del Gironès (S), Sant Martí Vell, del Gironès (W), i Flaçà (NW).

El territori és accidentat pels contraforts nord-orientals de les Gavarres, però té un ample sector central, la vall de la Pera, que és una depressió lleugerament ondulada, drenada per la riera de la Pera, que aflueix al Ter per la dreta ja dins el terme de Flaçà. La riera de Púbol i altres petits torrents formen part de la seva reduïda conca. Els turons més alts, a l’W, al límit amb Sant Martí Vell, arriben a assolir els 167 m

La carretera comarcal de Girona a Palamós travessa el sector NE del territori i en surt un brancal vers la Pera, d’on parteixen uns altres dos brancals vers Púbol i Pedrinyà. També es pot accedir a Púbol, directament des de la carretera comarcal, per una carretera asfaltada a l’alçada de la benzinera de La Pera, o bé per una altra carretera que té el seu accés des de Cassà de Pelràs.

L’evolució demogràfica, seguint la tendència de la comarca, fou positiva al llarg dels segles XVIII i XIX (377 h el 1718, 621 h el 1787, 739 h el 1860, any en què s’assolí el màxim). Des d’aleshores baixà (559 h el 1900) i s’estabilitzà al voltant dels 600 h. Després de la guerra civil s’inicià una davallada, que s’ha recuperat amb l’inici del segle XXI: 547 h el 1960, 439 h el 1970, 371 h el 1989, 355 h el 1996, 392 h el 2001 i 435 h el 2021.

Hi ha un sector forestal important, amb el bosc de pins i alzines característic de les Gavarres, a la banda W i NW. L’economia és eminentment agrícola i ramadera. Els conreus són de secà —llevat d’algunes minúscules feixes d’horta— i es dediquen principalment a farratge, cereals (blat de moro) i llegums. La ramaderia, principalment bestiar porcí, aviram i oví, tingué un gran increment. Algunes activitats derivades del sector agrari i ramader complementen l’economia municipal, a més de petites indústries dedicades a altres sectors (construcció, ceràmica, etc.). El sector turístic no és representatiu, però cal dir que algunes masies del terme han estat arranjades com a residència secundària, restaurants o residències de pagès.