Púbol és una entitat de població del municipi baixempordanès de la Pera. El 2009 tenia 151 habitants. Presenta encara un aspecte feudal, amb el castell i l'església a l'indret més prominent. Entre els edificis que l'envolten hi ha encara restes del recinte fortificat. Púbol va ser esmentat per primer cop el 1017. Acull el castell de Púbol, residència d'Elena Diakonova (1894 – 1982), anomenada amb freqüència Gala, la muller de Salvador Dalí. Juntament amb Cadaqués i Figueres, forma l'anomenat «triangle dalinià».
El poble de Púbol es troba 1 km a migdia de la Pera, a la dreta de la riera de Púbol. Presenta encara un aspecte feudal, amb el castell i l’església a l’indret més prominent, dominant per llevant els edificis agrupats entre els quals hi ha restes del recinte fortificat. Hi ha edificis d’arrel gòtica i alguns casals dels segles XVI-XVIII. L’església de Sant Pere de Púbol és un notable edifici gòtic, que substituí l’anterior, bastit en 1327-41 al costat septentrional del castell. El 1362 és esmentada com a sufragània de la de Pera, però en els nomenclàtors del mateix segle XIV figura com a parròquia. Té una nau, capelles laterals i capçalera poligonal. Conserva molts elements de la primera etapa constructiva, a més d’altres de més tardans, sobretot del segle XV, on figuren l’escut dels Campllong-Corbera i elements defensius. En procedeix el magnífic retaule de Sant Pere de Púbol, una de les obres mestres de Bernat Martorell, que després d’una acurada restauració ha estat col·locat a la capella de Sant Pere de la catedral de Girona. Altres obres molt notables del tresor de l’església de Púbol són, o foren, un sepulcre de marbre blanc dels Corbera, profusament esculpit, del 1429, que fou trossejat el 1936 i que, restaurat, també és a la capella de la catedral gironina, un retaule gòtic dedicat a la Mare de Déu (que presidia la capella lateral) amb una talla barroca, tot desaparegut el 1936, i una gran tela per a la processó de Setmana Santa, pintada i datada el 1576, desapareguda el 1936, com també dos gonfanons i una creu processional i altres objectes.
El castell de Púbol té l’aspecte d’un petit palau goticorenaixentista, amb pocs elements de fortificació. Encara que desvirtuat per reformes posteriors, especialment a l’interior, conserva una bona part de les estructures dels segles XIV-XVI. És format per tres ales d’edifici que, amb l’esglé sia, envolten el petit pati de planta trapezial. Conserva portes decorades amb motllures i finestres gòtiques i renaixentistes decorades i diversos es cuts dels senyors de Púbol. S'accedeix al primer pis per una escala de pedra. Els merlets foren destruïts en construir unes golfes. El 1970 fou adquirit per Salvador Dalí, que el regalà a Gala, la qual hi fou finalment sepultada. El castell fou restaurat i decorat amb elements decoratius estrafolaris característics de l' entourage del pintor i fou convertit en museu.
Les muralles formaven un recinte a ponent del castell i l’església, i són integrades en els edificis vells. Hi ha vestigis prop de la plaça Major, on el passadís cobert de Can Canada ocupa el lloc d’un antic portal, i en altres indrets. Són conjunts arquitectònics interessants el carrer del Racó, amb cases del segle XVI i XVII, i la plaça Major, suggestiu espai amb safareig públic i pedrís per a la cobla, i edificis d’estructura goticorenaixentista. Es destaca Can Carles, amb façana gòtica i portal adovellat, Ca l’Almar, gran casa pairal del segle XVII, inacabada, amb porta renaixentista a la terrassa, a l’altura del pis (els Almar foren notaris des del segle XVI i després batlles de la baronia), Can Canada (o Ca n'Oms), casal dels segles XVII i XVIII, i altres. El 15 d’agost se celebra la festa major de Púbol. A migdia del poble, a menys d’1 km, hi ha el Mas d’en Llenes, isolat i amb elements de fortificació.
La història
En un precepte de Lotari del 982 es confirma el domini del lloc per part del monestir de Santa Maria de Ripoll i també de la seva església de Sant Isidor. En el document fundacional de la canònica de la seu gironina (1019) consta que aquesta comunitat entrà en possessió d’un alou situat in villa Pera. El 1058 l’església és anomenada Sancti Isidori cum ipsa Pera i el 1159 Sancti Isidori de ça Pera . El topònim és de significat clar, del llatí petra (‘pedra’), en català antic també pera , i al punt més alt del nucli són encara visibles els afloraments rocosos; més tard, ja al segle XIII, apareix en els documents la forma Piru , evident falsa llatinització, traducció literal que interpreta erròniament que el topònim prové de la fruita pera. La Pera era lloc reial dins el comtat de Girona al segle XIV i el 1698 consta com a cap d’una batllia que incloïa també els llocs de Pedrinyà i de Caçà de Pelràs. És esmentat ja el 1017 Pubol en una butlla de Benet VIII que confirmava les propietats del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Apareix al segle XI també amb la grafia Pubal i Pubalo i en segles posteriors Pubel , Pubulo , Pugols i altres.
L’etimologia ha estat relacionada amb populus (‘pollancre’), arbre freqüent a la vall de la Pera. El 1020 Ermessenda de Barcelona restituí al bisbe de Girona la fortalesa i església de Púbol, i el 1065 el noble Gausfred Bastons de Cervià cedí a Ramon Berenguer I l’alta potestat dels castells de Púbol i de Cervià de Ter. El 1149 Guillem Gausfred vengué tots dos castells a la casa de Llers, que posseí aquests dominis fins al segle XIV (sovint cognomenant-se Cervià). Des de la segona meitat del segle XIV passà a mans dels Campllong i el 1420 apareix ja un senyor de Púbol de cognom Corbera (en aquesta època es bastí el castell i l’església actuals). Descendents dels Campllong-Corbera foren els Requesens, els Muntanyans-Horta (cognomenats Requesens-Campllong), els Oms, els Tormo, els Batlle i els Miquel, després marquesos de Blondel de l’Estany, que vengueren el castell, i la baronia de Púbol perdurà fins a la fi de l’Antic Règim. El lloc forma part del municipi de la Pera, malgrat que aquest poble era cap d’una batllia reial, que no incloïa Púbol, lloc de baró.
